Addicció sense substància

Les addiccions conductuals poden incloure una àmplia varietat de comportaments, com el joc patològic, les compres compulsives, l'ús excessiu d'internet, les xarxes socials, el treball, l'exercici, el sexe, l'alimentació, la pornografia, entre d'altres.
L'addicció conductual es desenvolupa quan una persona es relaciona amb una conducta específica de manera repetitiva i compulsiva, la qual li provoca una gratificació o recompensa temporal, però també pot ocasionar conseqüències negatives en altres àrees de la seva vida, com les relacions interpersonals, la salut física i mental, el rendiment acadèmic o laboral, entre d'altres.

Al igual que amb una addicció amb substància, l'addicció sense substància també pot tenir un component de tolerància i abstinència, on la persona necessita cada vegada més l'activitat per experimentar el mateix nivell de satisfacció o benestar, i experimenta símptomes d'abstinència o malestar quan no pot dur a terme la conducta addictiva.
En conclusió, una addicció conductual és un trastorn psicològic que implica la dependència d'una activitat o comportament específic, que pot tenir conseqüències negatives en la vida de la persona afectada.