Addicció amb substància
Les drogues
El terme droga s'utilitza per referir-se a aquelles substàncies que provoquen una alteració de l'estat d'ànim i són capaces de produir addicció. Aquest terme inclou no només les substàncies que popularment són considerades com a drogues per la seva condició d'ilegals, sinó també diversos psicofàrmacs i substàncies de consum legal com el tabac, l'alcohol o les begudes que contenen xantines com el cafè; a més de substàncies d'ús domèstic o laboral com les colles, els adhesius i els dissolvents volàtils.
No existeix «la droga», sinó diverses substàncies, més o menys addictives, consumides de diferents formes per persones diferents, i que poden donar lloc a diversos tipus de situacions més o menys problemàtiques.Les drogues no són en si mateixes positives ni negatives. Del significat que per a una persona concreta i el seu entorn social tinguin els efectes d'una determinada substància, dependrà que el seu consum pugui acabar resultant problemàtic.
Algunes drogues s'utilitzen clínicament per tractar certes malalties i com a complement de certes teràpies.
La dependència psicològica és el que realment és difícil de superar en el procés de deshabituació d'una addicció. Per a això, és necessari propiciar canvis en la conducta i emocions de la persona que li permetin funcionar psicològicament (obtenir satisfacció, superar l'avorriment, enfrontar l'ansietat, tolerar la frustració, establir relacions socials, etc.) sense necessitat de recórrer a les drogues.
Es diu que una droga produeix tolerància quan és necessari anar augmentant la quantitat consumida per experimentar els mateixos efectes. O el que és el mateix, quan els efectes de la mateixa quantitat són cada vegada menors.
La tolerància és un indici d'alteració metabòlica, conseqüència d'un consum crònic del qual l'organisme intenta defensar-se.
La tolerància és un indici d'alteració metabòlica, conseqüència d'un consum crònic del qual l'organisme intenta defensar-se.
La dependència psicològica és el que realment és difícil de superar en el procés de deshabituació d'una addicció. Per a això, és necessari propiciar canvis en la conducta i emocions de la persona que li permetin funcionar psicològicament (obtenir satisfacció, superar l'avorriment, enfrontar l'ansietat, tolerar la frustració, establir relacions socials, etc.) sense necessitat de recórrer a les drogues.
Alcohol
L'alcohol és la droga més consumida en el nostre entorn sociocultural, de la qual més s'abusa i la que més problemes socials i sanitaris causa (accidents de trànsit i laborals, maltractaments, problemes de salut, alcoholisme, etc.).
Depressor del sistema nerviós central, adormeix progressivament el funcionament dels centres cerebrals superiors, produeix desinhibició conductual i emocional. A vegades es creu que és una droga estimulant, però, l'eufòria inicial que provoca es deu a que la seva primera acció inhibidora es produeix sobre els centres cerebrals responsables de l'autoregulació.
Les begudes alcohòliques es classifiquen habitualment en dos grups, en funció del seu procés d'elaboració:
Begudes fermentades: Procedeixen de la fermentació dels sucres continguts en diferents fruites (raïm, pomes, etc.). Són característiques d'aquest grup la cervesa, la sidra i el vi. La seva graduació alcohòlica oscil·la entre 4º i 12º.
Begudes destil·lades: Resulten de la depuració de les begudes fermentades, per obtenir majors concentracions d'alcohol. Es tracta de begudes com la vodka, el gin o el rom, i oscil·len entre 40º i 50º.
Begudes fermentades: Procedeixen de la fermentació dels sucres continguts en diferents fruites (raïm, pomes, etc.). Són característiques d'aquest grup la cervesa, la sidra i el vi. La seva graduació alcohòlica oscil·la entre 4º i 12º.
Begudes destil·lades: Resulten de la depuració de les begudes fermentades, per obtenir majors concentracions d'alcohol. Es tracta de begudes com la vodka, el gin o el rom, i oscil·len entre 40º i 50º.
El consum d'alcohol es mesura en Unitats de Beguda (UB). Una UB és equivalent a 8-10 grams d'alcohol pur.
Canya de cervesa/sidra = 1 UB
Copa de vi/cava = 1 UB
Vermut/Jerez = 1 UB
Copa de conyac/brandy = 2 UB
Whisky/Vodka/combina = 2 UB
Els efectes de l'alcohol depenen de la quantitat que es trobi en la sang (alcoholèmia), de manera que, a major alcoholèmia, majors són els efectes depressors sobre el sistema nerviós central.
Canya de cervesa/sidra = 1 UB
Copa de vi/cava = 1 UB
Vermut/Jerez = 1 UB
Copa de conyac/brandy = 2 UB
Whisky/Vodka/combina = 2 UB
Els efectes de l'alcohol depenen de la quantitat que es trobi en la sang (alcoholèmia), de manera que, a major alcoholèmia, majors són els efectes depressors sobre el sistema nerviós central.
Els efectes de l'alcohol depenen de diversos factors:
- L'edat (el consum d'alcohol en període de desenvolupament és especialment nociu)
- El pes (afecta de manera més acusada les persones amb menor massa corporal)
- El sexe (per factors fisiològics, la tolerància femenina és, en general, menor que la masculina)
- La rapidesa de la ingesta (a més alcohol en menys temps major intoxicació)
- La quantitat de menjar ingerit (l'estómac ple dificulta la intoxicació)
- La combinació amb altres begudes carbòniques (tònica, Coca-Cola, etc.) accelera la intoxicació.
- Disminució de les capacitats d'atenció, judici i control.
- Deteriorament de la coordinació motora i les capacitats per processar la informació (Dificultat per associar idees)
- Inestabilitat emocional (Estats emocionals exagerats)
- Deteriorament de les capacitats perceptives, la memòria i la comprensió.
- Disminució de la resposta sensorial.
- Augment del temps de reacció.
- Reducció de l'agudesa visual i la visió perifèrica.
- Dificultats per parlar.
- Desorientació i confusió mental.
- Desinhibició, Augment de la sociabilitat
- Eufòria
- Relaxació
Els efectes de l'alcohol causats per la quantitat present en la sang (taxa d'alcoholèmia, mesurada en grams per litre de sang):
- 0,5 g/l: eufòria, sobrevaloració de facultats i disminució de reflexos
- 1 g/l: desinhibició i dificultats per parlar i coordinar moviments
- 1,5 g/l: embriaguesa, amb pèrdua del control de les facultats superiors
- 2 g/l: descoordinació de la parla i de la marxa, i visió doble
- 3 g/l: estat d'apatia i son)
- 4 g/l: coma
- 5 g/l: mort per paràlisi dels centres respiratori i vasomotor
Les patologies que poden tenir relació amb l'abús d'alcohol són:
L'alcohol actua ‘inhibint a l'inhibidor’ de tal forma que quan s'actua sota els seus efectes és molt probable que no s'adoptin les mesures preventives al tenir relacions sexuals (ús de preservatiu), amb la qual cosa augmenta el risc d'infecció per la VIH.
El consum d'alcohol està associat a la conducció temerària i imprudent, pel que molts accidents de trànsit es deuen a que els conductors havien begut per sobre dels nivells tolerats per les lleis.
- Músculs: miopatia aguda o crònica
- Sistema Nerviós: polineuropatia alcohòlica, neuritis òptica, encefalopatia de Wernicke, psicosi de Korsakov
- Estómac/Esòfag: gastritis crònica i aguda, reflux gastroesofàgic, pirolosi i vòmits, carninoma esofàgic
- Cardiovascular: hipertensió arterial, arterioesclerosis, miocardiopatia alcohòlica
- Fetge: esteatosi hepàtica, hepatititis alcohòlica, cirrosi alcohòlica
- Pàncrees: pancreatitis aguda i crònica
- Intestí: Deficiències nutricionals, quadres diarreics i de mala absorció
- Genitals: disminució de la libido, impotència, atrofia testicular, infertilitat
L'alcohol actua ‘inhibint a l'inhibidor’ de tal forma que quan s'actua sota els seus efectes és molt probable que no s'adoptin les mesures preventives al tenir relacions sexuals (ús de preservatiu), amb la qual cosa augmenta el risc d'infecció per la VIH.
El consum d'alcohol està associat a la conducció temerària i imprudent, pel que molts accidents de trànsit es deuen a que els conductors havien begut per sobre dels nivells tolerats per les lleis.
Cannabis
El cànnabis és una planta amb el nom científic de Cannabis sativa, i els seus efectes psicoactius es deuen a un dels seus principals components actius: el tetrahidrocannabinol (THC).
Els seus derivats més consumits són el haixix i la marihuana.
El haixix es fa a partir de la resina emmagatzemada a les flors de la planta, premsada fins a formar una pasta compacta de color marró que recorda al xocolata. La concentració de THC al haixix és superior a la de la marihuana, la qual cosa augmenta el seu potencial de toxicitat.
La marihuana es fa a partir de la trituració de flors, fulles i tiges seques.
El THC és particularment soluble en oli, la qual cosa fa que tendeixi a concentrar-se en els teixits greixosos del cos, com el cervell. Té una vida mitjana d'una setmana, pel que als set dies del seu consum encara es manté sense eliminar-se el 50% del component actiu, el que afavoreix la seva acumulació quan el consum és habitual.
Tant el haixix com la marihuana es consumeixen fumats en un cigarret enrolat amb tabac.
El consum de haixix redueix la capacitat per fer coses que requereixen coordinació i concentració.
El haixix no et farà més creatiu, imaginatiu o et facilitarà lligar més.
Si t'acostumes a fumar haixix sempre que surts de «marxa» o vas a una festa pots desenvolupar la síndrome amotivacional: tot t'és igual, t'aïlles de la gent i no et relaciones amb gairebé ningú.
La fixació del producte actiu del haixix sobre el cervell pot dificultar la memòria i complicar els processos d'aprenentatge.
En consumir-se fumat, és fàcilment absorbit pels pulmons, pel que arriba al cervell amb rapidesa. En pocs minuts comencen a manifestar-se els seus efectes, que poden durar entre 2 i 3 hores.
El haixix no et farà més creatiu, imaginatiu o et facilitarà lligar més.
Si t'acostumes a fumar haixix sempre que surts de «marxa» o vas a una festa pots desenvolupar la síndrome amotivacional: tot t'és igual, t'aïlles de la gent i no et relaciones amb gairebé ningú.
La fixació del producte actiu del haixix sobre el cervell pot dificultar la memòria i complicar els processos d'aprenentatge.
En consumir-se fumat, és fàcilment absorbit pels pulmons, pel que arriba al cervell amb rapidesa. En pocs minuts comencen a manifestar-se els seus efectes, que poden durar entre 2 i 3 hores.
Inevitablement, es barregen reaccions cercades pel consumidor amb respostes indesitjades.
- Relaxació
- Desinhibició
- Hilaritat
- Sensació de lentitud en el pas del temps
- Somnolència
- Alteracions sensorials
- Expressar-se amb claredat
- Memòria immediata
- Capacitat de concentració
- Processos d'aprenentatge
- Efectes fisiològics
- Augment de l'apetit
- Sequedat de boca
- Ulls brillants i enrogits
- Taquicàrdia
- Suor
- Somnolència
- Descoordinació de moviments
Els riscos associats al consum de derivats del cànnabis s'expliquen tant per les peculiaritats del seu principal component actiu, el THC, com pel fet que es consumeixi habitualment fumat.
El consum diari de haixix pot afluixar el funcionament psicològic de l'usuari, entorpint les seves funcions superiors relacionades amb l'aprenentatge, la concentració i la memòria.
El mateix es pot dir de l'execució de tasques complexes que requereixin lucidesa mental i coordinació psicomotora, com ara conduir un vehicle a motor, prendre decisions o pujar a un andam.
Es poden donar reaccions agudes de pànic i ansietat.
En persones predisposades pot afavorir el desencadenament de trastorns psiquiàtrics de tipus esquizofrènic.
El mateix es pot dir de l'execució de tasques complexes que requereixin lucidesa mental i coordinació psicomotora, com ara conduir un vehicle a motor, prendre decisions o pujar a un andam.
Es poden donar reaccions agudes de pànic i ansietat.
En persones predisposades pot afavorir el desencadenament de trastorns psiquiàtrics de tipus esquizofrènic.
Respiratòries: tos crònica i bronquitis en consumidors habituals de dosis elevades, i ser un factor de risc per al càncer de pulmó.
Cardiovasculars: empitjorament de símptomes en persones que pateixin hipertensió o insuficiència cardíaca.
Sistema endocrí: altera les hormones responsables del sistema reproductor i de la maduració sexual, disminució del nombre i mobilitat dels espermatozoides.
Sistema immunitari: l'ús crònic del cànnabis redueix l'activitat d'aquest sistema.
Cardiovasculars: empitjorament de símptomes en persones que pateixin hipertensió o insuficiència cardíaca.
Sistema endocrí: altera les hormones responsables del sistema reproductor i de la maduració sexual, disminució del nombre i mobilitat dels espermatozoides.
Sistema immunitari: l'ús crònic del cànnabis redueix l'activitat d'aquest sistema.
- Aparença de ºbaixades de tensió brusques (hipotensió ortostàtica). El descens sobtat en la pressió fa que no arribi prou sang al cervell i apareix pal·lidor, suor, marejos, etc.
- Sequedat de boca.
- Envermelliment dels ulls.
- Augment de la taxa cardíaca.
- Nerviosisme, pànic i paranoia.
- Reducció en la capacitat de concentració.
- Acceleració del pensament, especialment a dosis altes.
- Lentitud de moviments.
- Dificultats relacionades amb la memòria a curt termini, especialment quan es va sota els efectes i en períodes d'ús més freqüent.
- Tos, sensació d'ofec, mucositat, ronquera, irritació de la faringe. Aquests símptomes es deuen al fet de fumar i al fet que, sovint, es fuma barrejat amb tabac i sense un filtre.
- El consum continuat produeix tolerància (cada vegada es necessita una dosi major per aconseguir els efectes que abans s'obtenien amb una dosi menor).
Cocaïna
La cocaïna és una droga que s'extreu d'un arbust que creix a Sudamèrica anomenat Eritroxilum coca. Pertany a la família de les drogues estimulants ja que actua sobre el Sistema Nerviós Central activant-lo.
La cocaïna que es veu al carrer realment és «Clorhidrat de cocaïna» i té forma de pols blancs que es mengen o es piquen.
El CRACK és clorhidrat de cocaïna alterat mitjançant un procés químic senzill per obtenir una mena de cristalls o «roques» que, en escalfar-les, crepiten i permeten inhalar els seus vapors o fums.
Tant la cocaïna com el crack són drogues que generen addicció. El crack, a més, produeix comportaments compulsius per prendre'l ja que genera una gran necessitat a l'organisme.
La cocaïna es pot menjar (aspirar) pel nas. És el mètode més segur però danya el nas. També es pot injectar en una vena; aquest mètode comporta múltiples riscs d'infeccions com la Hepatitis i el VIH/SIDA.
El crack es fuma; s'inhala els vapors que desprèn. És més perjudicial que menjar-se la cocaïna.
Menjar-se una ratlla: La cocaïna es separa mitjançant una ganivet de ganivet en fines «ratlles» i amb ajuda d'un tub s'aspira pel nas.
Fumar crack: El Crack es sol fumar sobre un tros de paper d'alumini. Es calenten les petites boletes de crack fins que es poden inhalar els vapors que desprèn.
Injecció: La Cocaïna es barreja amb aigua i s'injecta directament en una vena.
El crack es fuma; s'inhala els vapors que desprèn. És més perjudicial que menjar-se la cocaïna.
Menjar-se una ratlla: La cocaïna es separa mitjançant una ganivet de ganivet en fines «ratlles» i amb ajuda d'un tub s'aspira pel nas.
Fumar crack: El Crack es sol fumar sobre un tros de paper d'alumini. Es calenten les petites boletes de crack fins que es poden inhalar els vapors que desprèn.
Injecció: La Cocaïna es barreja amb aigua i s'injecta directament en una vena.
La cocaïna és una droga psicoestimulant, consumida generalment per inhalació (esnifada, a l'entorn carrer). La seva fàcil absorció fa que arribi ràpidament al cervell, provocant uns efectes que es manifesten pocs minuts després del consum.
Efectes psicològics
Els més habituals són els següents:
Efectes psicològics
- Eufòria
- Locuacitat
- Augment de la sociabilitat
- Acceleració mental
- Hiperactivitat
- Desig sexual augmentat
- En consumidors crònics, a mesura que desapareixen aquests efectes sobrevé un estat de cansament i apatia que pot induir a repetir el consum.
Els més habituals són els següents:
- Disminució de la fatiga
- Reducció del son
- Inhibició de l'apetit
- Augment de la pressió arterial
- Reducció de riscos / Danys
- En l'aspecte psicològic
- El consum crònic i abusiu de cocaïna pot provocar importants trastorns psíquics, com ara idees paranòides i depressió.
- La dependència psíquica de la cocaïna és una de les més intenses entre les provocades per les drogues.
- La supressió del consum després d'un període prolongat dóna lloc a un fenomen de rebuig, caracteritzat per sonolència, depressió, irritabilitat, letargia, etc.
- En l'aspecte orgànic
- Tant per la seva activitat cerebral com per la via habitual d'administració, el consum crònic de cocaïna pot causar:
- Pèrdua de l'apetit
- Insomni
- Perforació del tabic nasal
- Patologia respiratòria: sinusitis i irritació de la mucosa nasal
- Risc d'infarts/hemorràgies cerebrals
- Cardiopatia isquèmica
- També el consum esporàdic pot ocasionar conseqüències adverses al consumidor.
El consum de cocaïna pot provocar fatiga, irritabilitat, pèrdua de l'apetit, insomni, ansietat, dolor abdominal i muscular, nàusees o vòmits, reducció de la libido i irregularitats en la menstruació.
Després de consumir (al dia següent o posteriors), es pot experimentar apatia, cansament i tristesa (baixada). En general, és proporcional a la dosi consumida, encara que algunes persones són més susceptibles a aquests efectes.
Després de consumir (al dia següent o posteriors), es pot experimentar apatia, cansament i tristesa (baixada). En general, és proporcional a la dosi consumida, encara que algunes persones són més susceptibles a aquests efectes.
En ocasions, i sobretot a dosis altes, pot produir estats d'ansietat importants, idees paranòiques, al·lucinacions i/o estats confusos de desorientació. Pot agreujar trastorns de la conducta alimentària (bulímia i anorèxia nerviosa). Consums importants poden afavorir estats de desnutrició per abandonament d'hàbits alimentaris saludables.
Alteracions neurològiques (cefalees o accidents cerebro-vasculars com l'infart cerebral).
Cardiopaties (arítmies) i problemes respiratoris (disnea o dificultat per respirar).
Importants seqüeles sobre el fetus durant l'embaràs (augment de la mortalitat perinatal, avortament i alteracions nervioses en el/la nadó/a).
Algunes persones tenen problemes per controlar o manejar els seus consums de cocaïna. Hi ha patrons de consum problemàtic que només es presenten els caps de setmana (en general associats al consum d'alcohol). El trastorn per consum de cocaïna pot tenir conseqüències molt importants sobre la salut física i psicològica, el benestar i l'economia de la persona.
La gravetat de la intoxicació depèn de la quantitat consumida i de les característiques físiques i psicològiques de qui la consumeix. En general, els símptomes de sobredosificació suposen un augment dels símptomes físics i psicològics ja citats, produint-se una intensa ansietat, idees paranòiques de persecució, agressivitat, augment de la temperatura corporal, taquicàrdies i arítmies, i elevació de la pressió arterial, que pot provocar infarts cerebrals i cardíacs. Aquests símptomes requereixen atenció mèdica per a la seva valoració i, en general, remeten després d'unes hores d'abstinència en un entorn tranquil, fresc i segur, amb o sense administració de tranquil·litzants.
Alteracions neurològiques (cefalees o accidents cerebro-vasculars com l'infart cerebral).
Cardiopaties (arítmies) i problemes respiratoris (disnea o dificultat per respirar).
Importants seqüeles sobre el fetus durant l'embaràs (augment de la mortalitat perinatal, avortament i alteracions nervioses en el/la nadó/a).
Algunes persones tenen problemes per controlar o manejar els seus consums de cocaïna. Hi ha patrons de consum problemàtic que només es presenten els caps de setmana (en general associats al consum d'alcohol). El trastorn per consum de cocaïna pot tenir conseqüències molt importants sobre la salut física i psicològica, el benestar i l'economia de la persona.
La gravetat de la intoxicació depèn de la quantitat consumida i de les característiques físiques i psicològiques de qui la consumeix. En general, els símptomes de sobredosificació suposen un augment dels símptomes físics i psicològics ja citats, produint-se una intensa ansietat, idees paranòiques de persecució, agressivitat, augment de la temperatura corporal, taquicàrdies i arítmies, i elevació de la pressió arterial, que pot provocar infarts cerebrals i cardíacs. Aquests símptomes requereixen atenció mèdica per a la seva valoració i, en general, remeten després d'unes hores d'abstinència en un entorn tranquil, fresc i segur, amb o sense administració de tranquil·litzants.
Tabac
Es tracta d'una planta solanàcia, la Nicotiana tabacum, de les fulles de la qual s'obtenen diferents labors destinades al consum humà (cigarrets, cigarros, puros, picadura de pipa, rapé, tabac de mastegar, etc.)
La forma més estesa de consum de tabac és el cigarret, en el fum del qual s'han identificat al voltant de 4.000 components tòxics, dels quals els més importants són els següents:
- Nicotina: substància estimulant del sistema nerviós central, responsable dels efectes psicoactius de la substància i de la intensa dependència física que el tabac provoca.
- Alquitrans: substàncies provadament cancerígenes, com el benzopireno, que inhala el fumador i que, convivint amb ell en ambients tancats, es veuen forçats a respirar l'aire tòxic que aquest retorna a l'entorn.
- Irritants: tòxics responsables de l'irritació del sistema respiratori ocasionada pel consum de tabac (faringitis, tos, mucositat, etc.)
- Monòxid de carboni: substància que s'adhereix a la hemoglobina, dificultant la distribució d'oxigen a través de la sang.
Efectes psicològics
El tabac es consumeix en busca d'alguns efectes positius, entre els quals es pot citar els següents:
El tabac es consumeix en busca d'alguns efectes positius, entre els quals es pot citar els següents:
- Relaxació
- Sensació de major concentració
- Efectes fisiològics
- Entre els efectes més importants que provoca el consum habitual de tabac, podem mencionar els següents:
- Disminució de la capacitat pulmonar
- Fatiga prematura
- Minva dels sentits del gust i de l'olfacte
- Envelliment prematur de la pell de la cara
- Mau alè
- Color groguenc de dits i dents
- Tos i expectoracions, sobretot matutines
- Reducció de riscos / Danys
- Dependència psicològica
- Reaccions d'ansietat i depressió conseqüents a la dificultat per deixar el tabac
- En l'aspecte orgànic
- Dels múltiples riscos sanitaris demostrats, podem ressaltar els següents:
- Faringitis i laringitis
- Dificultats respiratòries
- Tos i expectoracions
- Úlcera gàstrica
- Càncer de pulmó
- Càncer de boca, laringe, esòfag, ronyó i bufeta
- Bronquitis i enfisema pulmonar
- Cardiopaties: infarts de miocardi i angines de pit
Èxtasi
El nom químic de l'èxtasi és MDMA o Metilendioximetanfetamina, encara que les pastilles del carrer solen estar adulterades amb altres substàncies com el MDA o MDEA que són molt perilloses. Pertany a la família de drogues estimulants.
Provoca una experiència mixta entre l'estimulació i la percepció alterada, pel que se les ha comparat amb una barreja d'anfetamines i un al·lucinogen anomenat mescalina.
Efectes psicològics:
Efectes psicològics:
- Sociabilitat
- Empatia
- Eufòria
- Sensació d'autoestima augmentada
- Desinhibició
- Desig sexual augmentat
- Locuacitat
- Inquietud
- Confusió
- Pressió
- Efectes fisiològics
- Taquicàrdia, arrítmia i hipertensió
- Sequedat de boca
- Sudoració
- Contracció de la mandíbula
- Tremolors
- Deshidratació
- Augment de la temperatura corporal (hipertermia)
Hi ha persones que són especialment sensibles a l'èxtasi i fins i tot una dosi molt petita els pot produir conseqüències molt greus.
Si el barreges amb alcohol, el risc de patir una reacció negativa augmenta enormement.
Si pateixes d'hipertensió, problemes de cor, epilepsia, asma o estàs embarassada o prens antidepresius, NO has de provar l'èxtasi.
En l'aspecte psicològic:
Si el barreges amb alcohol, el risc de patir una reacció negativa augmenta enormement.
Si pateixes d'hipertensió, problemes de cor, epilepsia, asma o estàs embarassada o prens antidepresius, NO has de provar l'èxtasi.
En l'aspecte psicològic:
- Crisis d'ansietat
- Trastorns depressius
- Alteracions psicòtiques
- En l'aspecte orgànic
- Riscos associats al consum d'èxtasi en els ambients congestionats on sovint té lloc i sota les condicions de ball intens amb les quals es relaciona:
- Augment sever de la temperatura corporal (hipertermia maligna)
- Arrítmia
- Convulsions
- Insuficiència cardíaca
- Rabdomiòlisi
- Coagulopatia
- Hemorràgies, trombosis i infarts cerebrals
- Insuficiència hepàtica
Heroïna
La heroïna és una substància que s'extreu de l'opium (Papaver Somniferum), igual que altres derivats opiáceos com la metadona, la morfina, la codeïna, ...
La heroïna és una substància que genera una forta dependència, tant física com a nivell psicològic i comportamental.
La heroïna es pot administrar via fumada, esnifada o injectada. Els efectes són sempre els mateixos, però varia la seva intensitat i la rapidesa d'acció.
Inhalar la heroïna («Fumar-se un xinès» «Chasing the Dragon»): La Heroïna es calenta sobre un paper d'alumini i s'inhalen els vapors que desprèn.
Injectar-se la heroïna: La heroïna es dissol en aigua i una mica d'àcid cítric en el si d'una cullera i amb l'ajuda d'un filtre i una geringa s'injecta directament a la vena.
Cada via d'administració comporta una sèrie de riscos per a la salut:
Fumar-la és més segur que esnifar-la. Penetra en l'organisme de forma gradual i es pot controlar una mica més la dosi.
La injecció és la forma d'administració que més riscos implica ja que es contrauen nombroses infeccions: hepatitis, SIDA, etc.
Inhalar la heroïna («Fumar-se un xinès» «Chasing the Dragon»): La Heroïna es calenta sobre un paper d'alumini i s'inhalen els vapors que desprèn.
Injectar-se la heroïna: La heroïna es dissol en aigua i una mica d'àcid cítric en el si d'una cullera i amb l'ajuda d'un filtre i una geringa s'injecta directament a la vena.
Cada via d'administració comporta una sèrie de riscos per a la salut:
Fumar-la és més segur que esnifar-la. Penetra en l'organisme de forma gradual i es pot controlar una mica més la dosi.
La injecció és la forma d'administració que més riscos implica ja que es contrauen nombroses infeccions: hepatitis, SIDA, etc.
Durant el primer temps de consum els efectes principals de l'administració de heroïna són els següents:
- Efectes psicològics
- Eufòria
- Sensació de benestar
- Plaer
- Efectes fisiològics
- Analgesia: manca de sensibilitat al dolor
- En els primers consums no són rares les nàusees i els vòmits
- Inhibició de l'apetit
- Reducció de riscos / Danys
- La heroïna travessa fàcilment la barrera hematoencefàlica i arriba ràpidament al cervell ocasionant alteracions en els neurotransmissors cerebrals. També travessa la barrera placentària i, en dones embarassades, pot afectar molt negativament el desenvolupament del fetus.
- La heroïna és adulterada amb nombrosos productes, a vegades molt tòxics. Això pot provocar septicèmia i altres infeccions greus.
- Quan s'utilitza l'administració intravenosa, la injecció pot danyar les venes provocant trombosi i abscessos. A més, si es comparteixen les geringues per injectar-se («chutar-se», «pinxar-se») o no s'utilitzen geringues esterilitzades cada vegada, es pot transmetre i infectar amb el VIH (virus causant del SIDA).
- En l'aspecte psicològic
- Alteracions de la personalitat
- Alteracions cognitives, com problemes de memòria
- Trastorn d'ansietat i depressió
- Dependència psicològica, que fa que la vida del consumidor giri obsessivament al voltant de la substància
- Aprimament
- Estrenyiment
- Càries
- Anèmia
- Insomni
- Inhibició del desig sexual
- Pèrdua de la menstruació
- Infeccions diverses (hepatitis, endocarditis, etc.) associades a les condicions higièniques i sanitàries en què té lloc el consum i a l'estil de vida del consumidor
- El seu consum habitual genera tolerància amb rapidesa, pel que el consumidor necessita augmentar la dosi per experimentar els mateixos efectes. Això explica el risc de sobredosi després d'un període d'abstinència.
- Dependència elevada, acompanyada d'un desagradable síndrome d'abstinència (el mon) si es suspèn el consum, o s'administren dosis inferiors a aquelles a les quals l'organisme s'ha acostumat. Aquest síndrome es caracteritza per símptomes com ara: lacrimació, sudoració, rinorrea, insomni, nàusees i vòmits, diarrea, febre, dolors musculars, etc. acompanyats d'una forta ansietat
Metadona
Es una sustancia sintética derivada del opio controlada por las autoridades sanitarias de distribución restringida.
Es un analgésico potente similar a la morfina (también derivado opiáceo), pero sin un efecto sedante tan fuerte.
En su forma básica es un polvo blanco cristalino, pero suele estar disponible en varias formas y concentraciones: comprimidos, supositorios y autoinyectables.
Es un analgésico potente similar a la morfina (también derivado opiáceo), pero sin un efecto sedante tan fuerte.
En su forma básica es un polvo blanco cristalino, pero suele estar disponible en varias formas y concentraciones: comprimidos, supositorios y autoinyectables.
Se utiliza en programas especiales para el tratamiento de la dependencia a la heroína. Neutraliza la euforia de la heroína y evita la aparición del síndrome de abstinencia.
Inicialmente se suministran a los adictos dosis diarias equivalentes a su consumo de heroína, con el fin de retirar al adicto lentamente de la heroína ilegal inyectable y luego introducir dosis reducidas de metadona por vía oral.
A veces, una retirada completa de la metadona no es posible, y la dosis de mantenimiento puede continuar durante meses o incluso años (Programas de Mantenimiento con Metadona).
Todo programa de tratamiento con metadona debe ir acompañado, para obtener una mayor eficacia y mejores resultados, de psicoterapia o supervisión médica.
Inicialmente se suministran a los adictos dosis diarias equivalentes a su consumo de heroína, con el fin de retirar al adicto lentamente de la heroína ilegal inyectable y luego introducir dosis reducidas de metadona por vía oral.
A veces, una retirada completa de la metadona no es posible, y la dosis de mantenimiento puede continuar durante meses o incluso años (Programas de Mantenimiento con Metadona).
Todo programa de tratamiento con metadona debe ir acompañado, para obtener una mayor eficacia y mejores resultados, de psicoterapia o supervisión médica.
En la terapia de mantenimiento, con dosis adecuadas, la metadona no causa euforia, no tiene efectos sedantes ni es analgésica. No tiene efectos adversos ni mentales ni físicos.
Aunque el uso regular de metadona puede inducir dependencia, se considera que ésta es menos grave que la de la morfina o la heroína, y más fácil de tratar.
La persona inserta en un programa de mantenimiento con metadona puede llevar una vida normal.
No obstante, la metadona tiene efectos secundarios: aturdimiento, mareos, náuseas, vómitos, boca seca o duración.
En casos de abuso pueden aparecer fallos circulatorios y coma profundo y se han dado casos de muerte por fallo respiratorio.
La persona inserta en un programa de mantenimiento con metadona puede llevar una vida normal.
No obstante, la metadona tiene efectos secundarios: aturdimiento, mareos, náuseas, vómitos, boca seca o duración.
En casos de abuso pueden aparecer fallos circulatorios y coma profundo y se han dado casos de muerte por fallo respiratorio.
Amfetamines
Les amfetamines són un tipus de drogues estimulants del Sistema Nerviós Central.
Es presenten en forma de pastilles o càpsules de diferents formes i colors.
Produeixen sensacions d'alerta, confiança i augmenten els nivells d'energia i autoestima. Fan desaparèixer la sensació de gana i de son.
Les amfetamines són drogues addictives, capaces de generar dependència.
Una de les amfetamines més freqüents en el món de les drogues il·lícites és el sulfat d'amfetamina, conegut en llenguatge carrer com a speed (de l'anglès velocitat).
Es presenten en forma de pastilles o càpsules de diferents formes i colors.
Produeixen sensacions d'alerta, confiança i augmenten els nivells d'energia i autoestima. Fan desaparèixer la sensació de gana i de son.
Les amfetamines són drogues addictives, capaces de generar dependència.
Una de les amfetamines més freqüents en el món de les drogues il·lícites és el sulfat d'amfetamina, conegut en llenguatge carrer com a speed (de l'anglès velocitat).
Les amfetamines es poden ingerir via oral, esnifar-se o injectar-se.
El seu consum habitual es produeix en forma de pastilles o comprimits, i sovint són una de les substàncies amb les quals es tallen (es barregen) les drogues de síntesi.
El speed es presenta generalment en forma de pols i es consumeix per inhalació com la cocaïna, amb la qual comparteix els riscos associats a aquesta via d'administració (danys sobre la mucosa nasal).
El seu consum habitual es produeix en forma de pastilles o comprimits, i sovint són una de les substàncies amb les quals es tallen (es barregen) les drogues de síntesi.
El speed es presenta generalment en forma de pols i es consumeix per inhalació com la cocaïna, amb la qual comparteix els riscos associats a aquesta via d'administració (danys sobre la mucosa nasal).
Els efectes provocats pel consum d'amfetamines recorden en gran mesura als produïts per la cocaïna.
- Efectes psicològics
- Agitació
- Eufòria
- Sensació d'autoestima augmentada
- Verbositat
- Alerta i vigilància constants
- Agressivitat
- Efectes fisiològics
- Manca d'apetit
- Taquicàrdia
- Insomni
- Sequedat de boca
- Sudoració
- Increment de la tensió arterial
- Contractura de la mandíbula
- Reducció de riscos / Danys
- La pèrdua de l'apetit és freqüent, la qual cosa comporta una situació de desnutrició i major vulnerabilitat a malalties i infeccions.
- El síndrome d'abstinència es presenta amb un quadre molt greu de depressió, letargia i cansament, la qual cosa pot portar a prendre grans dosis d'amfetamines per alleujar aquest estat.
- El consum excessiu d'amfetamines pot generar psicosis: les persones es senten fora de si mateixes, creuen que les persegueixen o que les vigilen.
El seu consum crònic pot donar lloc a:
- Quadres psicòtics semblants a l'esquizofrènia, amb deliris persecutoris i al·lucinacions
- Depressió reactiva
- Deliris paranoides
- Intensa dependència psicològica
- En l'aspecte orgànic
- Després d'un consum prolongat, a més d'un intens esgotament, pot donar lloc a les següents alteracions:
- Hipertensió
- Arrítmia
- Col·lapse circulatori
- Trastorns digestius
Anabolitzants
Són drogues que imiten els efectes de l'hormona natural masculina anomenada testosterona. Es comercialitzen sota diferents noms.
Són addictius els anabolitzants?
Segons es desprèn dels últims estudis, aquest tipus de drogues sí que pot causar addicció.
Algunes persones necessiten assistència mèdica quan volen deixar de prendre anabolitzants i experimenten síndrome d'abstinència.
Són addictius els anabolitzants?
Segons es desprèn dels últims estudis, aquest tipus de drogues sí que pot causar addicció.
Algunes persones necessiten assistència mèdica quan volen deixar de prendre anabolitzants i experimenten síndrome d'abstinència.
Els anabolitzants es prenen oralment o s'injecten en un múscul; mai en una vena.
Solen prendre's juntament amb altres drogues, al mateix temps (això s'anomena «Stacking»).
Sovent es prenen seguint ciclos: a un període d'ús segueix un altre d'abstinència.
Solen prendre's juntament amb altres drogues, al mateix temps (això s'anomena «Stacking»).
Sovent es prenen seguint ciclos: a un període d'ús segueix un altre d'abstinència.
Tenen dos tipus d'efecte: el primer és el d'exercir una acció androgènica o masculinitzant, consistent a fer més profunda la veu, augmentar els pèls del cos i la cara i desenvolupar els òrgans sexuals secundaris de l'home; el segon és un efecte anabòlic que estimula el desenvolupament de la massa muscular i el creixement dels ossos.
Efectes fisiològics
No s'ha demostrat un augment de la resistència i agilitat.
Efectes fisiològics
- Augment de la massa magra
- Reducció del teixit adipós
- Augment de la força
- Augment de la resistència
- Disminució del temps de recuperació després de l'exercici
No s'ha demostrat un augment de la resistència i agilitat.
Els músculs formats amb ajuda d'aquests fàrmacs tenen altes concentracions d'aigua i sals, aparentant major volum i al mateix temps perdent resistència per la presència aquosa. Poden produir-se lesions com tendinitis i ruptura de lligaments amb major freqüència i facilitat.
En l'adult home
En l'adolescent
Acne facial i corporal
Detenció del creixement dels ossos llargs per tancament de l'epífisi dels ossos
En les dones
Alguns d'aquests efectes en les dones poden ser irreversibles.
En l'adult home
- Acne
- Augment de l'agressivitat
- Pell oliosa
- Atrofia testicular
- Canvis en la distribució dels pèls
- Veu aguda
- Calvície precoç
- Disfunció renal
- Augment del desig sexual
- Comportament sexual aberrant
- Impotència
En l'adolescent
Acne facial i corporal
Detenció del creixement dels ossos llargs per tancament de l'epífisi dels ossos
En les dones
- Masculinització amb trastorns del cicle menstrual
- Creixement dels pèls facial i corporal
- Hipertrofia del clítoris
- Aparença de calvície tipus masculí
- Virilització de la veu
- Augment de la nuez de la gola
- Atrofia de les mames
Alguns d'aquests efectes en les dones poden ser irreversibles.
Inhalants
Els inhalants són substàncies que s'utilitzen per a «posar-se bé». Incloïen les colles, els adhesius, les pintures...
Es tracta d'una àmplia gamma de productes que tenen en comú que, en entrar en contacte amb l'atmosfera, alliberen diversos compostos químics la inhalació dels quals altera de manera transitoria i reversible el funcionament del nostre cervell.
Són productes d'ús domèstic o industrial, habituals a la nostra societat, com ara la gasolina, els adhesius, les pintures, els barnissos, els dissolvents de polímers, els líquids de fre o els aerosols de tot tipus.
Es tracta d'una àmplia gamma de productes que tenen en comú que, en entrar en contacte amb l'atmosfera, alliberen diversos compostos químics la inhalació dels quals altera de manera transitoria i reversible el funcionament del nostre cervell.
Són productes d'ús domèstic o industrial, habituals a la nostra societat, com ara la gasolina, els adhesius, les pintures, els barnissos, els dissolvents de polímers, els líquids de fre o els aerosols de tot tipus.
Dissolvents industrials o domèstics o productes que contenen dissolvents, inclosos els diluents o dissolvents de pintura, els desgreixants (líquids de rentat en sec), la gasolina i els adhesius.
Dissolvents d'efectes d'art o d'oficina, inclosos els líquids de correcció, el líquid dels marcadors de punta de feltre i els netejadors de contactes electrònics.
Dissolvents d'efectes d'art o d'oficina, inclosos els líquids de correcció, el líquid dels marcadors de punta de feltre i els netejadors de contactes electrònics.
Gasos utilitzats en productes domèstics o comercials, inclosos els encenedors de butà i els dipòsits de propan, els aerosols o els dispensadors de nata muntada i els gasos refrigerants.
Propulsius d'aerosols domèstics i dissolvents associats en articles com ara pintures en aerosol, desodorants en aerosol, laca per al cabell i protectors de roba en aerosol.
Gasos mèdics anestèsics, com ara el cloroform, el halotà i l'òxid nitrós (gas hilarant).
Propulsius d'aerosols domèstics i dissolvents associats en articles com ara pintures en aerosol, desodorants en aerosol, laca per al cabell i protectors de roba en aerosol.
Gasos mèdics anestèsics, com ara el cloroform, el halotà i l'òxid nitrós (gas hilarant).
Nitrits alifàtics, inclosos el nitrit ciclohèxilic, que està disponible al públic en general; el nitrit amílic, que només està disponible amb recepta; i el nitrit butílic, que ara és una substància il·legal.
Per consumir substàncies volàtils es recorre a diverses alternatives:
Impregnar un drap o un mocador. S'emplea pels inhaladors de gasolina i dissolvents.
Inhalar des d'una bossa. Probablement la forma d'experimentar amb més rapidesa els efectes psicoactius sigui vessar la substància en una bossa de plàstic o paper per inhal·lar els vapors introduint-hi la cara i absorbint els gasos a través de la mucosa nasal i oral. Aquest procediment s'emplea especialment pels inhaladors de cola.
Rociar amb aerosols directament sobre la boca o el nas.
Impregnar un drap o un mocador. S'emplea pels inhaladors de gasolina i dissolvents.
Inhalar des d'una bossa. Probablement la forma d'experimentar amb més rapidesa els efectes psicoactius sigui vessar la substància en una bossa de plàstic o paper per inhal·lar els vapors introduint-hi la cara i absorbint els gasos a través de la mucosa nasal i oral. Aquest procediment s'emplea especialment pels inhaladors de cola.
Rociar amb aerosols directament sobre la boca o el nas.
La intoxicació per inhalants és similar a l'embriaguesa produïda per l'alcohol, amb símptomes com la sensació de benestar, el parlar confús, la visió borrosa, la desorientació, la torbícia mental, la son, etc.
Com l'alcohol, es tracta de substàncies depressores del Sistema Nerviós Central que primer desinhibeixen el consumidor, per a submergir-lo progressivament en una depressió general que pot donar lloc al son, l'estupor o el coma.
Com l'alcohol, es tracta de substàncies depressores del Sistema Nerviós Central que primer desinhibeixen el consumidor, per a submergir-lo progressivament en una depressió general que pot donar lloc al son, l'estupor o el coma.
Irritació de la conjuntiva dels ulls i de les vies respiratòries superiors
- Llagrimeig
- Tos
- Gastritis
- Inhibició de l'apetit
- Mal de cap
- Reducció de riscos / Danys
- Un risc molt important és l'aparició d'al·lucinacions visuals.
- Irritabilitat
- Disminució de la concentració
- Deteriorament del rendiment escolar
- Absentisme escolar
- En l'aspecte orgànic
- Trastorns gastrointestinals (nàusees, vòmits, anorèxia)
- Trastorns renals i hepàtics
- Arrítmies
- Alteracions respiratòries (bronquitis crònica, edema pulmonar)
- Conjuntivitis crònica
- Mort sobtada per fallida cardíaca, mort per aspiració de vòmit, mort per arrítmies ventriculars
Els més antics són l'èter i l'òxid nitrós o gas hilarant, després van aparèixer el nitrit d'amíl·ia o Popper.
Ketamina
La ketamina (clorhidrato de ketamina) és un agent anestèsic general disociatiu, no volàtil, no barbitúric i no narcòtic, que es va sintetitzar el 1962.
La ketamina s'utilitza clínicament com a anestèsic general, es considera un anestèsic lleuger i sovint s'utilitzava en pediatria i geriatria.
La seva presentació farmacèutica és un líquid injectable.
La ketamina s'utilitza clínicament com a anestèsic general, es considera un anestèsic lleuger i sovint s'utilitzava en pediatria i geriatria.
La seva presentació farmacèutica és un líquid injectable.
Al igual que sucede en el caso de los consumidores de «drogas sintéticas», no hay un perfil determinado de usuario de ketamina, aunque mayoritariamente tienen en común que son consumidores habituales de «drogas de síntesis» y policonsumidores de otras drogas, como cocaína, speed, cannabis, alucinógenos, tabaco y alcohol.
En el mercado ilícito, la ketamina puede presentarse de muchas formas: líquido incoloro, polvo blanco (cristales blancos), comprimidos o cápsulas, por lo que es posible utilizarla por distintas vías de administración: intravenosa, intramuscular (líquido), rectal (líquido), nasal (polvo), pulmonar «fumada» (polvo) y oral (líquido, comprimido, cápsulas).
En el mercado ilícito, la ketamina puede presentarse de muchas formas: líquido incoloro, polvo blanco (cristales blancos), comprimidos o cápsulas, por lo que es posible utilizarla por distintas vías de administración: intravenosa, intramuscular (líquido), rectal (líquido), nasal (polvo), pulmonar «fumada» (polvo) y oral (líquido, comprimido, cápsulas).
La seva acció s'inicia ràpidament quan s'administra per via intramuscular o intravenosa i la concentració plasmàtica màxima es aconsegueix en 10 minuts. Quan s'ingereix per via oral, no s'absorbeix bé i es produeix, a més, un primer pas de metabolització, per la qual cosa la seva biodisponibilitat és baixa.
Els consumidors de ketamina experimenten un estat disociatiu com si estiguessin «fora del cos», amb sensació d'estar flotant. Aquest estat pot ser profund, generant experiències al·lucinatòries i dificultat per moure's, així com alteracions de la percepció i aparició de flashbacks fins i tot mesos després del consum.
A dosis baixes, els efectes es semblen als d'una borratxera per alcohol o sedants, amb pèrdua de coordinació i dificultats per parlar i pensar, visió borrosa, etc.
Ja a dosis altes, es pot produir un viatge psicodèlic molt fort, podent aparèixer deliris i pseudoal·lucinacions, perdent la noció de qui es és i d'on i amb qui es està, amb pèrdues de la noció del temps i del reconeixement del que passa al voltant. Algunes persones es veuen fora del seu cos o pensen que han mort o que es mouran.
La ketamina provoca una dependència psicològica molt alta i una ràpida tolerància.
És una substància molt perillosa. Pot provocar depressió respiratòria, parada cardíaca, trastorns d'ansietat, paranoies i el seu consum de forma contínua, problemes de memòria, concentració i deteriorament d'altres habilitats.
En estudis amb voluntaris sans, la ketamina indueix símptomes semblants als de l'esquizofrènia, amb alteracions de la percepció, reducció del rendiment cognitiu, estats disociatius, dificultat per recordar paraules i disminució de la memòria immediata.
Els consumidors de ketamina experimenten un estat disociatiu com si estiguessin «fora del cos», amb sensació d'estar flotant. Aquest estat pot ser profund, generant experiències al·lucinatòries i dificultat per moure's, així com alteracions de la percepció i aparició de flashbacks fins i tot mesos després del consum.
A dosis baixes, els efectes es semblen als d'una borratxera per alcohol o sedants, amb pèrdua de coordinació i dificultats per parlar i pensar, visió borrosa, etc.
Ja a dosis altes, es pot produir un viatge psicodèlic molt fort, podent aparèixer deliris i pseudoal·lucinacions, perdent la noció de qui es és i d'on i amb qui es està, amb pèrdues de la noció del temps i del reconeixement del que passa al voltant. Algunes persones es veuen fora del seu cos o pensen que han mort o que es mouran.
La ketamina provoca una dependència psicològica molt alta i una ràpida tolerància.
És una substància molt perillosa. Pot provocar depressió respiratòria, parada cardíaca, trastorns d'ansietat, paranoies i el seu consum de forma contínua, problemes de memòria, concentració i deteriorament d'altres habilitats.
En estudis amb voluntaris sans, la ketamina indueix símptomes semblants als de l'esquizofrènia, amb alteracions de la percepció, reducció del rendiment cognitiu, estats disociatius, dificultat per recordar paraules i disminució de la memòria immediata.
La ketamina és una droga molt potent i extraordinàriament perillosa. A dosis altes pot provocar la pèrdua de coneixement, el coma, convulsions, embolics cerebrals, asfíxia i parada cardíaca.
La ketamina augmenta la pressió arterial; per tant, està especialment contraindicada per a persones amb hipertensió, problemes cardíacs o amb antecedents d'accidents cerebrovasculars.
La ketamina està contraindicada en les persones en tractament amb medicaments tiroïdals, hepàtics, amb problemes oculars, psiquiàtrics o amb antecedents de haver-los tingut.
El consum de ketamina pot provocar atacs de pànic i ansietat. El consumidor pot perdre el control dels seus actes durant diverses hores, arribant fins i tot a perdre la consciència i la memòria.
En persones deprimides o en situació d'inestabilitat emocional, la ketamina pot provocar intents de suïcidi i en persones fàcilment irritables o en estat d'agitació pot potenciar comportaments violents.
Consumir «keta» en «Raves» i discoteques augmenta la possibilitat de tenir un «mal viatge» a causa de la intensitat dels estímuls als quals s'està exposat (llums, sons, contactes, etc.).
El consum habitual de «ketes» s'ha associat amb problemes de memòria, de concentració i flashbacks (reviure els efectes de les «ketes» fins i tot molt de temps després del darrer consum). Per tant, aquest tipus de consum pot alterar intensament la vida quotidiana.
La ketamina augmenta la pressió arterial; per tant, està especialment contraindicada per a persones amb hipertensió, problemes cardíacs o amb antecedents d'accidents cerebrovasculars.
La ketamina està contraindicada en les persones en tractament amb medicaments tiroïdals, hepàtics, amb problemes oculars, psiquiàtrics o amb antecedents de haver-los tingut.
El consum de ketamina pot provocar atacs de pànic i ansietat. El consumidor pot perdre el control dels seus actes durant diverses hores, arribant fins i tot a perdre la consciència i la memòria.
En persones deprimides o en situació d'inestabilitat emocional, la ketamina pot provocar intents de suïcidi i en persones fàcilment irritables o en estat d'agitació pot potenciar comportaments violents.
Consumir «keta» en «Raves» i discoteques augmenta la possibilitat de tenir un «mal viatge» a causa de la intensitat dels estímuls als quals s'està exposat (llums, sons, contactes, etc.).
El consum habitual de «ketes» s'ha associat amb problemes de memòria, de concentració i flashbacks (reviure els efectes de les «ketes» fins i tot molt de temps després del darrer consum). Per tant, aquest tipus de consum pot alterar intensament la vida quotidiana.
LSD
LSD
Es pren de forma oral, ingerint o traginant els micropapers impregnats amb LSD.
Els efectes del LSD són imprevisibles. Depenen de la quantitat que es prengui, la personalitat, l'estat d'ànim i les expectatives de l'usuari i l'entorn en què es fa servir la droga.
Els efectes que s'experimenten quan es pren LSD es descriuen com un «viatge» perquè es viu una sensació de trasllat a un altre lloc-espai-temps. Aquesta experiència es pot dividir en quatre fases:
Fase d'Ascens: Entre trenta minuts i una hora després de prendre-la, els colors comencen a esdevenir més foscos, els objectes en moviment deixen rere seu una estela. Fins i tot amb els ulls tancats es poden tenir visions similars.
Fase de la Plaeta: Al voltant de la segona hora, els efectes es tornen més intensos. Apareixen visions fantàstiques i al·lucinacions visuals.
Fase o Punt Màxim: El temps sembla que s'atura i es viu una mena de trasllat a un altre món. Aquesta experiència pot ser alguna cosa mística o, pel contrari, produir temor i por.
Fase de Baixada: Entre cinc o sis hores després de prendre-la, van desapareixent tots els efectes de la substància.
Els efectes que s'experimenten quan es pren LSD es descriuen com un «viatge» perquè es viu una sensació de trasllat a un altre lloc-espai-temps. Aquesta experiència es pot dividir en quatre fases:
Fase d'Ascens: Entre trenta minuts i una hora després de prendre-la, els colors comencen a esdevenir més foscos, els objectes en moviment deixen rere seu una estela. Fins i tot amb els ulls tancats es poden tenir visions similars.
Fase de la Plaeta: Al voltant de la segona hora, els efectes es tornen més intensos. Apareixen visions fantàstiques i al·lucinacions visuals.
Fase o Punt Màxim: El temps sembla que s'atura i es viu una mena de trasllat a un altre món. Aquesta experiència pot ser alguna cosa mística o, pel contrari, produir temor i por.
Fase de Baixada: Entre cinc o sis hores després de prendre-la, van desapareixent tots els efectes de la substància.
L'ús freqüent de LSD produeix canvis dràstics en la personalitat de l'individu que influeixen negativament en el seu desenvolupament posterior.
En el pla psicològic
L'ús de LSD pot produir greus alteracions mentals com ara:
Les escenes retrospectives es produeixen en persones amb ús crònic d'al·lucinògens o amb un problema subjacent de personalitat, però també persones, d'altres maneres saludables, que ocasionalment fan servir LSD podrien tenir escenes retrospectives.
En el pla psicològic
L'ús de LSD pot produir greus alteracions mentals com ara:
- Paranoia
- Al·lucinosi
- Esquizofrènia
- Ansietat extrema
- Atacs de pànic
- Degut a aquestes possibles alteracions mentals, quan s'ha pres LSD es comet moltes imprudències i temeritats.
- Pupil·les dilatades
- Augment de la temperatura corporal
- Augment de la freqüència cardíaca i la tensió arterial
- Suor
- Pèrdua d'apetit
- Insomni
- Sequedat de la boca
- Tremolors
- Escenes retrospectives – Flashbacks
- Molts dels usuaris de LSD experimenten escenes retrospectives (flashbacks), recurrències de certs aspectes de l'experiència de la persona, sense que l'usuari hagi pres la droga novament.
Les escenes retrospectives es produeixen en persones amb ús crònic d'al·lucinògens o amb un problema subjacent de personalitat, però també persones, d'altres maneres saludables, que ocasionalment fan servir LSD podrien tenir escenes retrospectives.
Metanfetamina
La metanfetamina és un estimulant poderosament addictiu que afecta dramàticament el sistema nerviós.
És un pols blanc, cristal·lí, sense olor, i amb gust amarg que es dissol fàcilment en aigua o licor.
Com l'anfetamina, la droga incrementa l'activitat, baixa l'apetit i produeix una sensació general de benestar.
La metanfetamina és correntment coneguda com a «speed», «meth», i «chalk». Generalment es refereix a la forma fumada de la droga com a «hielo» (ice), «cristal» (crystal), «arranque» (crank), i «vidre» (glass).
En la literatura especialitzada, per diferenciar-la de la resta de psicofàrmacs estimulants i d'altres derivats anfetamínics, se li denomina MA.
És un pols blanc, cristal·lí, sense olor, i amb gust amarg que es dissol fàcilment en aigua o licor.
Com l'anfetamina, la droga incrementa l'activitat, baixa l'apetit i produeix una sensació general de benestar.
La metanfetamina és correntment coneguda com a «speed», «meth», i «chalk». Generalment es refereix a la forma fumada de la droga com a «hielo» (ice), «cristal» (crystal), «arranque» (crank), i «vidre» (glass).
En la literatura especialitzada, per diferenciar-la de la resta de psicofàrmacs estimulants i d'altres derivats anfetamínics, se li denomina MA.
La metanfetamina existeix en moltes formes diferents i es pot fumar, inhalar, ingerir oralment, o injectar.
La droga altera l'estat d'ànim de maneres diferents depenent de com es prengui.
La droga altera l'estat d'ànim de maneres diferents depenent de com es prengui.
Immediatament després de ser fumada o injectada a la vena, l'usuari de metanfetamina experimenta una sensació intensa coneguda com a «arrancada d'eufòria» – en anglès «rush» o «flash» – de curta durada, descrita com a sumament placentera.
L'ús oral o intranasal produeix eufòria, però no aquesta sensació intensa.
Els usuaris es fan addictes ràpidament i l'utilitzen més sovint i en dosis més altes.
L'ús oral o intranasal produeix eufòria, però no aquesta sensació intensa.
Els usuaris es fan addictes ràpidament i l'utilitzen més sovint i en dosis més altes.
Els efectes de la metanfetamina poden durar de 6 a 8 hores. Després de la «sensació d'eufòria» inicial, hi ha un estat d'alta agitació en alguns individus que els pot portar a comportar-se violentament.
La metanfetamina és un estimulant classificat com a «Schedule II», la qual cosa significa que la droga té un alt potencial d'ésser abusada i està disponible només mitjançant receptes mèdiques que no es poden renovar. Hi ha algunes raons mèdiques acceptables per a l'ús d'aquesta droga, com el tractament de la narcolèpsia, el trastorn caracteritzat per dèficit d'atenció, i per a l'ús, a curt termini, del control de l'obesitat; però aquests usos mèdics són limitats.
La metanfetamina té efectes tòxics. En els animals, una sola dosi alta de la droga ha revelat un gran dany als terminals dels nervis a les regions del cervell que contenen dopamina. Es creu que el gran deslliurament de dopamina produïda per la metanfetamina contribueix a aquests efectes tòxics als terminals dels nervis del cervell. Dosis altes de la droga poden elevar la temperatura corporal a nivells perillosos, de vegades mortals, i també poden causar convulsions.
A més de ser addictes a la metanfetamina, els consumidors crònics de la droga revelen símptomes que poden incloure comportament violent, ansietat, confusió, i insomni. També poden demostrar diverses característiques psicòtiques, incloent la paranoia, al·lucinacions auditives, estat d'ànim alborotat, i deliri (per exemple, la sensació que insectes li caminen sobre la pell). A més, la paranoia pot provocar pensaments d'homicidi i/o de suïcidi.
La metanfetamina és un estimulant classificat com a «Schedule II», la qual cosa significa que la droga té un alt potencial d'ésser abusada i està disponible només mitjançant receptes mèdiques que no es poden renovar. Hi ha algunes raons mèdiques acceptables per a l'ús d'aquesta droga, com el tractament de la narcolèpsia, el trastorn caracteritzat per dèficit d'atenció, i per a l'ús, a curt termini, del control de l'obesitat; però aquests usos mèdics són limitats.
La metanfetamina té efectes tòxics. En els animals, una sola dosi alta de la droga ha revelat un gran dany als terminals dels nervis a les regions del cervell que contenen dopamina. Es creu que el gran deslliurament de dopamina produïda per la metanfetamina contribueix a aquests efectes tòxics als terminals dels nervis del cervell. Dosis altes de la droga poden elevar la temperatura corporal a nivells perillosos, de vegades mortals, i també poden causar convulsions.
A més de ser addictes a la metanfetamina, els consumidors crònics de la droga revelen símptomes que poden incloure comportament violent, ansietat, confusió, i insomni. També poden demostrar diverses característiques psicòtiques, incloent la paranoia, al·lucinacions auditives, estat d'ànim alborotat, i deliri (per exemple, la sensació que insectes li caminen sobre la pell). A més, la paranoia pot provocar pensaments d'homicidi i/o de suïcidi.
Necessites ajuda? No dubtis en contactar-nos.
- +34 608 666 875
Atenció d'urgència les 24 hores - info@connectasm.com
Correu electrònic de contacte